L’ermita de Sant Llorenç és tot un referent per a la gent de la Valldigna. A part del seu santuari, és un punt de trobada exalçat sobretot pel seu entorn. En un medi natural que combina l’altura amb les vistes, i el desplaçament amb l’evasió, la modesta construcció connecta amb el paratge.
Fàcilment accessible a peu i amb cotxe, disposa de zona recreativa amb barbacoes i en dies assenyalats de l’calendari santoral els creients s’acosten.
Situada al paratge de l’Racó de Joana, la sencillla construcció en si és bastant recent si tenim en compte la llarga tradició que l’acompanya.
Els fonaments de l’aixecament de l’ermita tenen una explicació que ens porta a mirar l’època medieval, quan els moros eren els amos de les nostres terres i la vall presentava reduïdes manifestacions de població sarraïna autosuficient.
En els millors moments de l’alqueria de la Alcúdia, quan encara estava activa i amb vida pròpia, comptava amb un centre de religiosos, i calculem que va ser allà on es va aixecar l’ermita cristiana dedicada a Sant Llorenç.
Un cop emigrats els cristians cap a nuclis més consolidats, alguns opten per traslladar-se a Favara i altres a Tavernes. D’aquesta manera es consolida a Tavernes l’antiga ermita de Sant Llorenç, situada al Teularet, i que va ser desmantellada durant les obres de l’autopista A-7 en el seu pas per la vall.
En substitució de l’anterior, es va construir una altra al Racó de Joana, que és la que avui en dia tothom coneix, i part de la població cristiana visita.
El 10 d’agost, dia de Sant Llorenç, se celebra una peregrinació a l’ermita i un popular porrat pels voltants de l’santuari.
