Aquesta ruta discorre per la muntanya de les Creus, comença al poliesportiu municipal i segueix pel nucli urbà fins arribar a el mur de defensa. A la fi d’aquest tram, trobem el Calvari a l’esquerra.
Des d’aquest punt, ens dirigim cap a la dreta, direcció est, seguint el mur de defensa, fins arribar a un pont que creua el citat mur. Creuem el pont i comencem a ascendir per un sender, entre una zona de pins (PRCV-38). L’ascensió és perllongada però el pendent se suavitza a l’discórrer el sender en ziga-zaga.
A la fi de la pineda trobem a l’esquerra un senyal que indica “poblat iber”, la senda discorre al costat d’una paret de roca, sobre la qual es troba un antic poblat iber, i on encara queden restes de ruïnes de el castell de Gebalcobra, d’època àrab.
Seguim pel sender ara amb una suau pendent fins arribar a les Fontetes de Cantus. Es tracta d’una font que raja de la base d’una roca, de la qual en els mesos d’estiu tot just surt un petit fil d’aigua. Als voltants de la font, es troba la zona anomenada Abrics de Mossèn Ricard. És una zona protegida, amb quatre cavitats en què hi ha gravats rupestres de 12.000 aC.
A partir de la font el pas pel sender és dificultós a causa de les roques d’un despreniment. Una mica més endavant comença a ascendir per la zona anomenada l’Escala. Tot i que el tram d’ascensió és curt es fa dur per l’elevat pendent, però quan s’arriba a la part superior, el paisatge que s’albira ens fa oblidar la forta pujada.
Des d’aquest punt es pot albirar cap al nord, els arrossars, la muntanya de Cullera, la comarca de la Ribera Baixa, l’Albufera i al fons la ciutat de València. Val la pena fer un petit descans per gaudir de la panoràmica.
La ruta segueix ara direcció oest i va ascendint fins arribar a un encreuament de sendes, agafarem la de l’esquerra, que ens portarà fins a la creu o mirador de l’Alt de les Creus (540 metres).
Ens trobem en el lloc més alt de la ruta. És un veritable balcó per contemplar la comarca de la Valldigna, des del mar per l’est fins a les muntanyes de el Toro a l’oest. El paisatge que podem observar des d’aquest lloc ens convida a l’descans i la contemplació.
El sender segueix ara un tram en descens suau i després el pendent es fa més pronunciada, fins arribar a una cruïlla de senders. Prendrem el de l’esquerra, que ens portarà en descens fins a una casa derruïda, passant abans costat d’un antic forn de calç.
En aquest punt hi ha una cruïlla de senders, prendrem el de l’esquerra. Uns 20 metres més endavant, hi ha un altre encreuament de senders, prendrem el de la dreta, que ens portarà fins a la font de la Sangonera. La font de la Sangonera, és un lloc apropiat per aprovisionar d’aigua, encara que aquesta font sol estar seca en els mesos d’estiu. En aquesta zona hi ha diverses taules de pícnic. A escassos metres de la font hi ha una cruïlla de senders, agafem el de l’esquerra.
A uns 50 metres hi ha un altre encreuament de senders, cal agafar el de l’esquerra, que ens portarà fins a la zona dels Amoladors. Comencem a baixar per l’històric camí dels Amoladors, que va vorejant el barranc fins al peu de la muntanya. Aquest sender està realitzat amb murs de pedra seca i amb un itinerari zigzaguejant, que va ser usat antigament perquè poguessin accedir animals com mules o rucs, que s’utilitzaven per conrear la zona o com a animals de càrrega.
Tot i que la ruta 1 segueix el sender dels Amoladors fins al peu de la muntanya, a l’esquerra es troba la bifurcació de l’Camí dels Borregos, o PRV-40 que també ens portaria fins Tavernes, però que comporta més dificultat. També una mica més avall, a la dreta, es troba l’accés a la via ferrada Les Marujes.
Quan finalitza el sender dels Amoladors, seguim per un camí amb direcció est, fins a un sender que ens portarà fins al mur de defensa. Des d’allà la ruta segueix al costat de l’esmentat mur de defensa, fins a la C / Jardins, on a la mateixos carrers que havíem accedit a la muntanya, ens portarà a el poliesportiu municipal o punt de sortida.
