Un dels jaciments prehistòrics més importants del Mediterrani
La Cova del Bolomor, situada al terme municipal de Tavernes de la Valldigna, és un dels jaciments arqueològics més importants de la Mediterrània occidental i un enclavament fonamental per a comprendre l’evolució humana a Europa durant el Plistocè mitjà. Este abric rocós, ubicat al vessant oriental del barranc del Bolomor, que domina la Valldigna, va ser ocupat per grups humans fa més de 350.000 anys, i es convertí en un dels testimonis més antics de presència humana a la Comunitat Valenciana.
La seua importància no radica únicament en l’antiguitat, sinó en l’extraordinària conservació de la seqüència arqueològica. Amb 17 nivells estratigràfics documentats, el jaciment conserva una seqüència contínua que comprén més de 500.000 anys d’història climàtica, ambiental i humana. Esta continuïtat permet reconstruir com evolucionà el paisatge, el clima i les comunitats humanes a la Mediterrània durant centenars de milers d’anys.
Hui la Cova del Bolomor és un referent científic internacional i un dels enclavaments més destacats del patrimoni prehistòric valencià.
Història del descobriment del jaciment
L’interés científic per la Cova del Bolomor va començar l’any 1867, quan el geòleg Juan Vilanova i Piera i el seu deixeble Eduardo Boscà identificaren en la cavitat restes fòssils i eines de pedra que evidenciaven la presència de l’home prehistòric. Este descobriment convertí l’enclavament en un dels primers jaciments paleolítics reconeguts a la Comunitat Valenciana.
Durant dècades, la cova fou coneguda entre els habitants de la zona com el cementeri de moros, i alimentà llegendes locals que provocaren excavacions clandestines cercant suposats tresors. Posteriorment, a principis del segle xx, investigadors europeus i espanyols continuaren visitant el lloc i arreplegant materials que confirmaven la seua importància arqueològica.
Part del jaciment va patir danys a mitjan segle xx a causa d’activitats mineres que destruïren una part dels sediments arqueològics. Malgrat això, les zones conservades permeteren iniciar un nou període d’investigació científica.
Les excavacions sistemàtiques començaren l’any 1989 sota la direcció del Servei d’Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València. Des d’aleshores, les investigacions han permés recuperar milers de restes arqueològiques i reconstruir un dels registres més complets del Paleolític mediterrani.
Un jaciment excepcional del Paleolític europeu
La Cova del Bolomor destaca per l’extraordinària riquesa arqueològica. A l’interior s’hi han documentat eines de pedra, restes de fauna, microfauna, pol·len i altres elements que permeten reconstruir com vivien els grups humans que habitaren este espai.
Entre les troballes més rellevants destaquen restes humanes atribuïdes al llinatge neandertal, que inclouen dents infantils i fragments ossis pertanyents a diferents individus.
Un dels descobriments més significatius del jaciment és la presència de llars o estructures de combustió que evidencien l’ús controlat del foc fa aproximadament 230.000 anys. Estes evidències situen Bolomor entre els enclavaments més antics del sud d’Europa en què s’ha documentat clarament esta pràctica.
L’estudi de la indústria lítica mostra que els habitants de Bolomor elaboraven eines utilitzant principalment sílex, pedra calcària i quarsita, materials obtinguts de l’entorn pròxim.
El paisatge prehistòric de la Valldigna
Durant el Plistocè, el paisatge que envoltava la cova era molt diferent de l’actual. Les fluctuacions climàtiques provocaven canvis en el nivell del mar i en la vegetació, de manera que s’alternaven períodes freds i secs amb fases més temperades i humides.
En diferents moments, la Valldigna va estar ocupada per zones lacustres i aiguamolls que atreien nombroses espècies animals. Entre la fauna documentada apareixen cavalls, cérvols, bòvids grossos i fins i tot rinoceronts, elefants o hipopòtams durant els períodes més temperats.
La posició elevada de la cova permetia als grups humans controlar visualment el territori i accedir a diferents recursos naturals, fet que explica que fora ocupada reiteradament durant milers d’anys.
Investigació i excavacions arqueològiques
Des de finals del segle xx, la Cova del Bolomor s’ha convertit en un important centre d’investigació arqueològica. Els treballs han permés aplicar tècniques modernes d’anàlisi i han aportat informació fonamental sobre l’evolució del clima, les estratègies de subsistència dels neandertals i l’organització dels campaments humans.
Les investigacions continuen actualment, fet que converteix el jaciment en un projecte científic viu que continua aportant dades rellevants per al coneixement de la prehistòria europea.
La Cova del Bolomor no és només un jaciment arqueològic de gran valor científic, sinó també un espai que permet acostar-se directament a la prehistòria del nostre territori. Hui en dia és possible visitar aquest enclavament excepcional i conéixer de prop el lloc on les primeres comunitats humanes van habitar fa centenars de milers d’anys. Si vols descobrir aquest espai únic i el paisatge natural que l’envolta, pots consultar la informació sobre visitar la Cova del Bolomor.
