Un dels jaciments prehistòrics més importants del Mediterrani
La Cova del Bolomor, situada al terme municipal de Tavernes de la Valldigna, és un dels jaciments arqueològics més importants del Mediterrani occidental i un enclavament fonamental per a comprendre l’evolució humana a Europa durant el Plistocè mitjà. Aquest abric rocós, ubicat a la vessant oriental del Barranc del Bolomor, que domina la vall de la Valldigna, va ser ocupat per grups humans fa més de 350.000 anys, convertint-se en un dels testimonis més antics de presència humana a la Comunitat Valenciana.
La seua importància no radica únicament en la seua antiguitat, sinó en l’extraordinària conservació de la seua seqüència arqueològica. Amb 17 nivells estratigràfics documentats, el jaciment conserva una seqüència contínua que abasta més de 500.000 anys d’història climàtica, ambiental i humana. Aquesta continuïtat permet reconstruir com va evolucionar el paisatge, el clima i les comunitats humanes al Mediterrani durant centenars de milers d’anys.
Hui, la Cova del Bolomor és un referent científic internacional i un dels enclavaments més destacats del patrimoni prehistòric valencià.
Història del descobriment del jaciment
L’interés científic per la Cova del Bolomor va començar l’any 1867, quan el geòleg Juan Vilanova i Piera i el seu deixeble Eduardo Boscà identificaren a la cavitat restes fòssils i eines de pedra que evidenciaven la presència de l’home prehistòric. Aquest descobriment convertí l’enclavament en un dels primers jaciments paleolítics reconeguts a la Comunitat Valenciana.
Durant dècades, la cova fou coneguda entre els habitants de la zona com el “cementeri de moros”, alimentant llegendes locals que provocaren excavacions clandestines a la recerca de suposats tresors. Posteriorment, a principis del segle XX, investigadors europeus i espanyols continuaren visitant el lloc i arreplegant materials que confirmaven la seua importància arqueològica.
Part del jaciment va patir danys a mitjan segle XX a causa d’activitats mineres que destruïren una part dels sediments arqueològics. Malgrat això, les zones conservades permeteren iniciar un nou període d’investigació científica.
Les excavacions sistemàtiques començaren l’any 1989 sota la direcció del Servei d’Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València. Des d’aleshores, les investigacions han permés recuperar milers de restes arqueològiques i reconstruir un dels registres més complets del Paleolític mediterrani.
Un jaciment excepcional del Paleolític europeu
La Cova del Bolomor destaca per la seua extraordinària riquesa arqueològica. Al seu interior s’han documentat eines de pedra, restes de fauna, microfauna, pol·len i altres elements que permeten reconstruir com vivien els grups humans que habitaren aquest espai.
Entre les troballes més rellevants destaquen restes humanes atribuïdes al llinatge neandertal, que inclouen dents infantils i fragments ossis pertanyents a diferents individus.
Un dels descobriments més significatius del jaciment és la presència de llars o estructures de combustió que evidencien l’ús controlat del foc fa aproximadament 250.000 anys. Aquestes evidències situen Bolomor entre els enclavaments més antics del sud d’Europa on s’ha documentat clarament aquesta pràctica.
L’estudi de la indústria lítica mostra que els habitants de Bolomor elaboraven eines utilitzant principalment sílex, calcària i quarsita, materials obtinguts de l’entorn proper.
El paisatge prehistòric de la Valldigna
Durant el Plistocè, el paisatge que envoltava la cova era molt diferent de l’actual. Les fluctuacions climàtiques provocaven canvis en el nivell del mar i en la vegetació, alternant períodes freds i secs amb fases més temperades i humides.
En diferents moments, la vall de la Valldigna va estar ocupada per zones lacustres i aiguamolls que atreien nombroses espècies animals. Entre la fauna documentada apareixen cavalls, cérvols, grans bòvids i fins i tot rinoceronts, elefants o hipopòtams durant els períodes més temperats.
La posició elevada de la cova permetia als grups humans controlar visualment el territori i accedir a diferents recursos naturals, fet que explica la seua ocupació reiterada durant milers d’anys.
Investigació i excavacions arqueològiques
Des de finals del segle XX, la Cova del Bolomor s’ha convertit en un important centre d’investigació arqueològica. Els treballs realitzats han permés aplicar tècniques modernes d’anàlisi i han aportat informació fonamental sobre l’evolució del clima, les estratègies de subsistència dels neandertals i l’organització dels campaments humans.
Les investigacions continuen en l’actualitat, fet que converteix el jaciment en un projecte científic viu que continua aportant dades rellevants per al coneixement de la prehistòria europea.
La Cova del Bolomor no és només un jaciment arqueològic de gran valor científic, sinó també un espai que permet acostar-se directament a la prehistòria del nostre territori. Hui en dia és possible visitar aquest enclavament excepcional i conéixer de prop el lloc on les primeres comunitats humanes van habitar fa centenars de milers d’anys. Si vols descobrir aquest espai únic i el paisatge natural que l’envolta, pots consultar la informació sobre visitar la Cova del Bolomor.
