Situat a la riba del riu Vaca, en el camí de al Pla trobem aquest molí hidràulic integrat en el medi rural i prop de el nucli urbà. Es presenta com un interessant conjunt etnològic que conserva en la major part de l’edifici la tipologia constructiva original.
La cronologia exacta és incerta, però s’emmarca entre finals de segle XVII i principis de segle XVIII, de manera que és una construcció d’una antiguitat considerable.
El molí conté valors arquitectònics, ecològics i històrics, mitjançant una fàbrica de construcció autòctona, uns criteris de producció sostenibles amb el medi i un protagonisme que cobra sentit dins de la baixa edat mitjana.
És principalment un molí hidràulic, que administrava en benefici propi el monestir de Santa Maria de la Valldigna en la seva època d’esplendor, i que, igual que tants altres béns seculars, passa a subhasta pública després de la desamortització de Medizábal.
L’interior està despullat de tota maquinaria que el pogués identificar com a tal; queda l’edifici i l’espai físic.
L’element clau que l’identifica com a molí hidràulic és l’espai subterrani. Aquí baix comença tot el procés d’engranatge i funcionament que s’activa mitjançant la força hidràulica.
El potencial d’l’edifici rau en la seva tipologia constructiva, i ha quedat patentat al llarg dels segles la seva eficàcia solidesa. Té planta rectangular d’uns 160 m2 de superfície i amb tres nivells diferenciats. Està construït sobre un canal artificial que portava aigua des del riu Vaca; necessitava un tipus de construcció sòlida que s’aconsegueix mitjançant un aparell de pedres aglutinades i argamassa.
La planta baixa de l’molí és la sala principal on té lloc la mòlta dels cereals.
L’ús actual de l’recinte és l’aprofitament de l’espai de l’molí per realilzar diverses activitats, com expociciones, recitals de música i poesia, i altres activitats d’àmbit cultural.
